Des de fa ja alguns anys, les grans empreses tecnològiques com Facebook o Twitter tenen una difícil i constant tasca: Lluitar contra les informacions falses que es van difonent per internet de forma viral i incontrolable. Els governs també tenen equips de seguretat encarregats en frenar la difusió de notícies falses pel que va passar al 2016 a Estats Units, quan Trump es va imposar a Clinton en les eleccions.
Què és una “fake new”?
Però abans d’entrar en matèria, què són les “fake news”? Literalment signifiquen notícies falses i se solen difondre a través dels mitjans de comunicació, ja siguin tradicionals o més nous, on estan agafant gran força. Són considerats una amenaça a la credibilitat de molts mitjans de comunicació seriosos i a la professió dels periodistes.
Cal tenir en compte que, les notícies publicades en mitjans satírics ja tenen com a objectiu l’humor i aquestes no es consideren notícies falses pel context i la intencionalitat ja que no porten a cap confusió al lector.
Amenaça real
Les “fake news” ja són considerades com una amenaça nacional més per usar i difondre informació sensible i, en algunes ocasions, amb caràcter hostil. El gran avantatge d’estar permanentment informats de tot i a l’instant es converteix de vegades en un arma… això pot generar informació falsa, barata i amb un possible abast brutal.
Un dels principals problemes és la velocitat a la qual circula aquesta informació, tan ràpida que, quan un s’adona i vol posar remei, és gairebé impossible. Existeixen estudis que demostren que les “fake news” que van circular a les xarxes socials durant el mes d’octubre van ser major que totes les que ho van fer durant les últimes eleccions dels Estats Units.
Existeix algun truc per identificar-les?
Sí: El sentit comú, la desconfiança i saber contrastar. Arribarem a un punt en el qual es consumiran més notícies falses que veritables i això és catastròfic, si no saps identificar-les. La lluita és constant per evitar-ho, però mentrestant, hem de saber usar el nostre sentit comú i no creure’s tot el que es llegeix a les xarxes socials, WhatsApp o internet en general. Quan ens arribi una informació, hem de contrastar-la abans de donar-la per bona al nostre cap.
Una tasca pendent a nivell nacional passa per millorar les relacions entre empreses i polítics perquè, si tots posem de la nostra part, serà molt més senzill combatre i filtrar les notícies falses. És senzill dir que usem el sentit comú, que desconfiem i que contrastem, però no és tan fàcil aplicar-ho i costa saber triar entre una que és real de la que no ho és perquè una notícia, quan arriba al qualificatiu de viral, es transforma en un monstre molt difícil de contrastar per avaluar si la informació que estem consumint és real o inventada.
I jo com puc posar el meu gra de sorra?
Queda molt camí per recórrer i les “fake news” ens acompanyaran sempre, si tots posem de la nostra part, no aconseguirem que desapareguin però sí reduir el seu impacte. Una acció molt senzilla però que pot ajudar enormement al fet que una informació falsa no passada a viral és no contribuir a expandir les notícies falses compartint a les xarxes socials aquest tipus d’informació o reenviant-la als nostres contactes de Whatsapp, per exemple. Les “fake news” no són res si ningú les consumeix, així que tornem al concepte anterior: Sentit comú, desconfiança i saber contrastar.